Arbres
Alnus glutinosa (vern)
 |
| (Int.) |
El vern és un arbre caducifoli del gènere Alnus, originari principalment d'Europa i del sud-est d'Àsia. El principal dispersor de les llavors del vern és el lloer, però també hi col·labora l'aigua.
Els verns els trobem en sòls molt humits generalment en la ribera dels rius i són molt corrents a les vores dels rierols i canals. Els boscos de verns s'anomenen vernedes.
El nom d'aquesta espècie apareix en els topònims de diverses localitats Països Catalans com Sant Just Desvern o el barri de Barcelona de la Verneda.
Malgrat que no és una planta lleguminosa fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen.
Les fulles
 |
| Fulles |
El vern pot arribar a una alçada de 30 metres, té fulles arrodonides resinoses (glutinoses) quan són joves igual que passa amb els borrons.
Les flors
La floració és del tipus monoic amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos; i flors femenines similars a petites pinyes.
Els fruits
Les llavors són alades.
 |
| Fruit i flors |
Ulmus minor (om)
 |
| (Int.) |
L'om és un arbre de ribera que pot arribar als 30 m d'alçària, la seva copa és densa amb forma irregular, i tronc normalment dret. La seva escorça és marró-grisenca i llisa quan és jove, però a l'envellir es torna fissurada i fosca. Les branques són erectes i els branquillons són lluents i llisos, i dístics, és a dir, es disposen en rengleres oposades.
Les fulles
 |
| Fulla |
Les fulles són caduques i simples i es disposen de forma esparsa, aquestes no són simètriques, una comença més endarrere que l'altre. El seu limbe fa de 3-12 cm de longitud per 2–5 cm d'amplada, té forma ovada o el·líptica amb el marge dentat, gruixut i asimètric acabat en una punxa a l'àpex.
L'om viu en sòls humits i profunds. Tolera bé l'ombra i resisteix les temperatures baixes.
Els fruits
 |
| Fruit (I) |
Els fruits són sàmares ovades o obovades, d'1–2 cm de longitud. Aquestes estan constituïdes per una llavor envoltada per una membrana fràgil que protegeix la llavor i contribueix a la seva dispersió amb l'ajuda del vent.Les sàmares són de color verd i es comencen a enmarronir quan maduren. Els fruits tendres poden ser utilitzats en amanides perquè tenen un gust agradable i aromàtic, similar al de les nous.
Les flors
 |
| Flor (I) |
Les flors són petites i poc aparents, tenen un peduncle curt i es troben reunides en inflorescències denses, en fascicles. Tenen 5 o 7 lòbuls, un pistil amb dos estils i estams. Poden ser hermafrodites o unisexuals. La pol·linització es produeix a causa del vent. La floració es dona abans de la brotada de les fulles.
Populus alba (àlber)
 |
| (Int.) |
L'àlber és un arbre alt i corpulent, és un dels arbres més alts de la flora autòctona de la Península Ibèrica ja que pot arribar als 30 metres d'alçada i 10 de diàmetre. Té una forma ampla i un tronc gruixut i fort.
Les fulles
 |
| Fulles, flor i fruit (I) |
La seva fulla és caduca, simple, peciolada i oval, i de vora dentada amb dents . La seva mesura és d'entre 4 o 15 cm de llarg. Són de color verd a l'anvers i blanc al revers. Al revers estan cobertes per una capa densa de pèls enfeltrats i blanquinosos. Les fulles joves són blanques per ambdues cares, però a mida que maduren es tornen verd fosques.
Les flors
Les flors de l'àlber són unisexuals i molt simples, gairebé no tenen calze ni corol·la. Les flors estan protegides per unes gemmes oloroses i resiníferes groguenques o marrons. Tenen una petita escama en cada flor, tant en les masculines com en les femenines. Les flors masculines són grans i vermelloses, i presenten nombrosos estams. Les flors femenines són d'un color groc-verdós.
Fraxinus angustifolia (freixe)
El freixe és un arbre caducifoli de ribera que pot arribar a un màxim de25m d'altura, la seva copa és molt ample i el seu tronc grisós i rugós.
Les fulles
Les seves fulles son caduques i oposades, compostes i no tenen estípules. Mesuren de 20 a 30 cm de llarg i estan formades per folíols.
Les flors
Les seves flors són unisexuals o hermafrodites i brunenques, com que són pol·linitzades pel vent no tenen ni calze ni corol·la. L'androceu tan sols està format per dos estams.
Els fruits
El fruit disposa d'una estructura membranosa anomenada sàmara que duu una sola llavor, aquesta té com a finalitat dispersar les llavors amb l'ajuda del vent.
Arbusts
També vam veure moltes altres herbes que ens van cridar l'atenció...
Passejant pels voltants de la riera...
Fraxinus angustifolia (freixe)
El freixe és un arbre caducifoli de ribera que pot arribar a un màxim de25m d'altura, la seva copa és molt ample i el seu tronc grisós i rugós.
Les fulles
 |
| Fulles |
Les seves fulles son caduques i oposades, compostes i no tenen estípules. Mesuren de 20 a 30 cm de llarg i estan formades per folíols.
Les flors
 |
| Flor (I) |
Les seves flors són unisexuals o hermafrodites i brunenques, com que són pol·linitzades pel vent no tenen ni calze ni corol·la. L'androceu tan sols està format per dos estams.
Els fruits
 |
| Fruit (I) |
El fruit disposa d'una estructura membranosa anomenada sàmara que duu una sola llavor, aquesta té com a finalitat dispersar les llavors amb l'ajuda del vent.
Arbusts
Corylus avellaner (avellaner)
Són arbres o grans arbusts caducifolis de clima temperat. Normalment es classifiquen dins la família del bedoll.Suporta bé el fred.
Les fulles
Té unes fulles simples i arrodonides, de marges dentats recoberts de petits pèls i una mica aspres.
 |
| Fulla |
Les flors
 |
| Flor |
Les flors també es poden dir moc ja que la flor té una substància similar a la mucositat nassal. Les flors són unisexuals i no presenten pètals.
Els fruits
 |
| Fruit (I) |
Els fruits són dins d'una cavitat verda al principi i marronosa en la maduració.
Herbes
Smilax aspera (arítjol)
Es de la família dels Liliàcies és una planta liana molt comuna a tots els països catalans. És verda tot l'any i s'enfila en altres plantes gràcies a circells que li surten de dos en dos no té gaire fulles
Les fulles
 |
| Fulla |
Les seves fulles són perennes. Té les fulles esparses, coriàcies (dures) i lluents. Al marge del limbe i a l'anvers normalment hi té petites espines. Aquestes fulles tenen una forma que recorden a la d'un cor, presenten espines al marge de les fulles i a la tija.
Les flors
 |
| Flor (I) |
Floreix a la tardor, les flors són de color crema. El fruit és petit, bastant esfèric de color vermellós que es presenta en forma de raïms.
Els fruits
Els fruits apareixen entre octubre i gener, són carnosos, esfèrics i de colors vermell. Els fruit formen raïms.
 |
| Fruit (I) |
Urtica (Ortiga)
És de la família de les Urticaceae totes elles tenen pèls que alliberen una substància àcida que fa inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd.
 |
| Fulles |
Les flors
 |
| Flor (I) |
L'origa floreix durant els mesos d'abril a setembre. Les flors són verdes, unisexuals i creixen en inflorescències en plantes separades.
Els fruits
El fruit és petit i té 1 sola llavor. Es reprodueixen per espores, les espores canvien hi broten els dermatòfits.
Les fulles
Les fulles són verdes, oposades, peludes, de forma ovada, amb el marge dentat. Tota la planta està recoberta de pèls urticants que provoquen una forta picor si es toquen.
També vam veure moltes altres herbes que ens van cridar l'atenció...
Passejant pels voltants de la riera...
 |
| Lithospermum purpurocaeruleum |
 |
| Lithospermum purpurocaeruleum |
 |
| Euphorbia |
 |
| Aquilegia |
 |
 |
| Dent de lleó |
 |
| Stellaria holosteum |
 |
| Taraxacum vulgare |
